VIDEOCURRICULUM

Martí

Encara no he aconseguit treure’m de sobre aquell pesat d’en Martí. El conec des de ben petit i sempre m’ha anat al darrere. Ja no sé què fer perquè em deixi en pau, ho he provat tot, estic pensant sèriament en canviar-me de poble.

A primària em feia gràcia perquè era un nen molt simpàtic i amable i es portava bé amb tothom, però quan vam entrar a l’institut li vaig prohibir que em dirigís la paraula davant de l’altra gent. En Martí es va convertir en el nen més repel·lent de la classe. Sempre feia la pilota als professors, responia totes les preguntes que feien, i també preguntava conceptes que s’estudiaven a batxillerat. Sinó treia un deu a un examen s’enfadava amb tothom i es posava a plorar. Com es pot suposar, a ningú li queia bé en Martí i a la sortida de l’institut no era molt estrany que el piquessin. Per ell es va convertir en rutina dur els braços o les cames enguixades. Com que em feia força pena li vaig dir si volia venir algunes tardes a casa meva. Sempre que venia li intentava fer veure que havia de canviar, que si anava així per la vida mai tindria amics, però ell no m’escoltava, deia que ja en tenia prou sent el meu amic. En Martí em queia molt bé però em feia molta vergonya que em veiessin amb ell. Només destacava pel seu intel·lecte. Vestia de manera discreta, els típics texans i una samarreta.

Quan es va acabar la secundària per sort vam agafar batxillerats diferents i ja no el vaig haver de suportar.  En aquell moment em va perdre la pista fins fa dos mesos. Sempre em penediré d’haver anat al supermercat en aquella hora concreta.  Me’l vaig trobar llegint les etiquetes dels xampús. Diu que no es refia de les grans marques i que prefereix fabricar-se el seu propi xampú. Al final el vaig convèncer de que era millor que agafés un xampú i es deixés de tonteries, que no li cauria el cabell. Em va posar al dia de la seva vida, s’ha llicenciat en Història Antiga i Arqueologia. Li vaig preguntar si volia venir a casa a prendre un cafè, i des d’aquell dia que ha vingut cada dia. No sé com dir-li que només volia ser amable i simpàtica amb ell. Des d’un punt de vista se’l veu més espavilat i més guapo, però no ha canviat gens ni mica. Diu que li encanta mirar els esports per la televisió, però quan li he preguntat de quin equip és s’ha quedat en blanc. Diu que li agrada comprar roba, però continua vestint igual que deu anys enrere.

La setmana passada es va presentar a casa meva amb un ram de flors i em va demanar que em casés amb ell. Li vaig tancar la porta als nassos, a veure si captava l’indirecte. Crec que sí que la va captar perquè l’endemà va venir a casa meva amb una capsa de bombons fets artesanalment per ell i em va demanar perdó per la seva impertinència. Ha continuat venint a casa meva cada dia. Si demà ve un altre cop no li obriré la porta, ja no el suporto més. No para de criticar la meva decoració de Nadal, diu que el Nadal és només una festa per comprar i comprar. Jo penso que no li agrada el Nadal perquè l’únic regal que té i ha tingut sempre és de la seva família.

Ben pensat, parlaré amb ell i provaré de fer-li veure que no és el centre del món i que molta gent l’odia. Intentaré que s’ho prengui el més bé possible.