Currículum de'n Toni Perarnau

DADES PERSONALS
Nom i cognoms: Toni Perarnau Jiménez
Adreça: pstg. Tagamanent, n. 9, 3r, 1a, Aiguafreda
Telèfon: 938 44 23 00
Adreça electrònica: tonirnau@gmail.com
Data de naixement: 23 d'abril de 1992
DNI: 55882971P

ESTUDIS
Primària: Escola Sta. Caterina (Aiguafreda) 1995-2004
Secundària: INS Aiguafreda 2004-2008
Batxillerat: Batxillerat Social INS Aiguafreda 2008-2010

EXPERIÈNCIA LABORAL:
Repartidor de pizzes a Domino Barcelona: 2011-2012
Model a la discoteca Bell Home de Barcelona: 2011

COMPETÈNCIES PERSONALS:

Idiomes:
 Català: nivell expert
 Castellà: nivell expert
 Anglès: nivell avançat. Estada estiu 2012 a la Universitat d'Oxford
 Francés: nivell mitjà
 Alemany: nivell mitjà

Informàtica:
 Estudis de Windows
 Estudis d'Ofimàtica

Altres cursos:
 Curs de submarinisme. 2011
 Curs de fotografia subaquàtica amb una beca de Nikon a Oxford. 2012

Aptituds:
 M'agrada treballar en equip
 Sóc un amant de la naura i dels animals, especialment dels gossos
 Extrovertit
 Optimista
 Tinc molta paciència

Carta de presentació de'n Toni

Família Font Picany

c/ Riu Congost, 17, 2n, 5ena

Aiguafreda (Vallès Or) 08591

Antoni Perarnau Jiménez

Pge. Tagamanent, 9, 3er, 1a

Aiguafreda (Vallès Or) 08591

Benvolguda família Font Picany:

Els adjunto el meu currículum a continuació. M'agradaria molt poder donar classes a la seva estimada filla de qualsevol assignatura, ja que he tret excel·lent en totes elles a la ESO. 

Tinc molta experiéncia amb els nens petits i molta paciéncia. Ja he exercit com a professor de classes particulars unes altres 5 vegades. Tots els meus petits alumnes han tret una mitjana molt alta. 

Visc molt a prop seu, per aixó podria estalviar temps a l'hora de venir a casa vostre per poder-me preparar millor per la Selectivitat.
A part d'impartir classes a la vostra filla si teniu gos us el podria passejar, ja que m'encanten els animals i la natura.
Tinc totes les tardes disponibles, gran flexibilitat horària i unes ganes immenses de treballar amb vosaltres.
Aprofito l'ocasió per testimoniar-los la meva més sincera gratitud.
Ben atentament,

Toni

Carta al director

En temps de crisi i de desesperació el més lògic és fer anuncis remarcant les aptituds que tenim els humans. Coca-Cola és una empresa que sempre ha creat anuncis d’aquest estil. M’agradaria destacar-ne un en concret. Segur que molts recordareu un anunci emès aquest Nadal basat en gravacions de càmeres de seguretat on hi sortia gent de tots els països del món fent bones accions o simplement abraçant als del seu voltant. Especialment m’ha cridat l’atenció un home que empeny un cotxe de la via del tren dos segons abans que passi el tren, jugant-se la vida. Sempre que miro aquest anunci m’apareix un somriure a la cara.

Els anuncis d’aquest estil em transmeten esperança i em mostren que no tot és negatiu, sempre hi ha persones al meu voltant que volen un món millor, com tots. Si ens ajuntem i ens posem d’acord podrem aconseguir tot el que volem, perquè al cap i a la fi som aquí només per ser feliços. Si no som feliços quin sentit té tot el que fem? 

El meu diari...

Dimarts, 16 de setembre

Avui ha arribat un nen nou a la classe de química. Com que ara ja no em parlo amb la Laura i era l’únic lloc que estava lliure s’ha assegut amb mi. Quin cos que té! I quins ulls! Mare meva, és guapíssim. Però crec que s’ho té molt cregut, no m’ha ni mirat en tota l’estona, i mira que era difícil perquè just avui m’he posat aquella camiseta vermella tan escotada que em vaig comprar per rebaixes. En Pau m’ha dit que estava molt guapa. Bé, crec que el meu aspecte físic no té gaire importància, quan llegeixi això em pensaré que sóc una superficial i jo no sóc així, només em preocupo per estar presentable. Tornant al tema del nen nou, he intentat ser amable i m’he presentat, el que es fa normalment, no? Hola, em dic Cris tinc 17 anys, m’agrada moltíssim anar al cinema... M’he inclinat per fer-li dos petons però s’ha apartat, com si jo fes pudor, segurament serà el xampú, ara faig servir unes mostres gratis que em van donar els de l’agencia de models que no em va gaire bé, em deixa el cabell molt encrespat i amb molts embolics. M’ha mirat amb posat molt seriós i m’ha dit Lluc amb veu de militar (senyor, si senyor). No sé res més d’ell, només el seu nom i no puc parar de pensar-hi, mataria per saber coses de la seva vida privada, com pensa, com viu...

Quines tonteries que estic escrivint, si ja ho deia la professora de català que escriure no és el meu fort... Jo sóc una persona de números. Ara que hi penso, encara no sé qui em va enviar la falsa carta de Hogwarts. Fa una setmana, tot just dos dies abans de començar el nou curs em va arribar una carta en un sobre daurat i molt elegant. Em vaig emocionar molt perquè em vaig pensar que seria en Pau confessant-me el seu amor, bé, emocionar-me és poc, vaig començar a córrer per casa, a saltar, a cridar... Sort que els pares estaven treballant. Quan vaig obrir la carta va caure com una pols màgica. Però què dic, si la màgia no existeix! Era purpurina lluminosa, segur. Purpurina lluminosa que volava... A dins hi havia un pergamí amb un petit text que deia que havien acceptat la meva sol·licitud a Hogwarts. Encara no sé qui me la va enviar, però va ser molt original i molt detallista, tot semblava molt real. En fi, vaig decidir renunciar a anar a Hogwarts ja que aquí, a Seattle em necessiten. Espero saber qui em va escriure la carta quan torni a llegir el meu diari i rigui de les tonteries que hi he escrit. Per això no hi escric mai, no serveix de res, només per riure’t del teu passat.

Demà a química tenim una classe pràctica i la meva parella és en Lluc, espero esbrinar més detalls sobre ell. Si aconsegueixo trencar la barrera que ens separa estic segura que serem inseparables. Bé, tampoc em refereixo a tenir una relació amorosa amb ell, a mi m’agrada en Pau, però... com a amant... Vaja, millor que deixi passar el temps i veure què passa i com van les coses amb ell. Tant de bo en Pau s’adonés que existeixo i es fixés en mi, estic cansada de passejar-me davant seu rient com una tonta, a les pel·lícules funciona així: un noi veu passar una noia per davant seu, s’enamora completament d’ella i no la deixa en pau fins que aconsegueix el seu amor. La vida no és una pel·lícula, a la vida s’ha de viure cada moment com si fos únic. Saps què? Que tinc raó, a partir d’ara ja no dependré del que pensin els altres de mi, intentaré ser jo mateixa. I també intentaré acostar-me a en Lluc. Ai Lluc Lluc, el teu nom rima amb.. amb.. ruc? Cuc? No sóc capaç ni de fer una trista rima? Jo no serveixo per escriure, a partir d’ara faré el meu video-diari personal. Serà la nova revolució mundial.

M’acaba de trucar la Laura, diu que es sent molt malament per haver-me copiat les sabates, que vol que tornem a ser millors amigues, que no deixarà que una tonteria com aquesta ens separi. Saps que li he dit? Mira maca, aquests dos dies sense tu m’han fet obrir els ulls i he madurat, ja no vull saber res més de tu. I he penjat. Pobre Laura, demà li demanaré perdó, crec que m’he passat. És que estava escrivint tot aquest rotllo de que la vida és única i s’ha de viure al límit i m’he motivat, fins i tot jo mateixa m’ho he cregut. Però què em passa? Un diari m’està intentant controlar la manera de pensar. Adéu diari, fan Gran Hermano.

Dimecres 17 de setembre

Odio la Laura s’ha assegut al costat d’en Lluc a química! Però qui s’ha pensat que és? El més fort de tot és que en Lluc si que li ha parlat a ella, he sentit que parlaven de l’última pel·lícula de’n Brad Pitt. He tornat a llegir el que vaig escriure ahir i només he agafat el bolígraf per avisar al diari de que en breus moments serà destruït. Com puc ser tan idiota per apuntar tots els meus problemes aquí? El meu germà me’l robarà i després li dirà a en Pau que m’agrada. 

BOOKTRAILER

ESCENA MÈTODE GRÖNHOLM

INTOCABLE

"L'altra cara de la moneda de Mar Adentro"

Director: Eric Toledano i Olivier Nakache
Guió: Eric Toledano i Olivier Nakache
Génere: Comèdia drama
Durada: 108 minuts
Repartiment: François Cluzet, Omar Sy, Anne Le Ny, Audrey Fleurot, Clotilde Mollet, Alba Gaïa Bellugi, Cyril Mendy, Christian Ameri, Marie-Laure Descoureaux i Grégoire Oestermann
Música: Ludovico Einaudi
Fotografia: Mathieu Vadepied

Aquesta és la pel·lícula francesa més taquillera de la història.Intocable ha estat premiada a diferents festivals com el de Sant Sebastià, el Cèsar (França), Goya (Espanya) i Bafta (Regne Unit). Els millors crítics l'han qualificat com a magífica, brillant, humanista, intel·ligent, fresca, una comèdia que et reconcilia amb el millor de tu mateix. Ha estat vista per més de tres milions de persones només a Espanya.

Intocable és la història d'un tetraplègic milionari que necessita ajuda perquè el cuidin. Després de buscar l'assistent i entrevistar molts homes coneix un personatge esquerp d'un barri marginal que no el tracta com un minusvàlid, sinó que el tracta amb normalitat i no dubta a l'hora de dir-li que no s'aixequi per acompanyar-lo a la porta. Junts passen per moltes aventures que els retornaran les ganes de viure.

El film m'ha impressionat en tots els sentits. Transmet molt de realisme gràcies a la gran interpretació dels dos personatges principals, és molt difícil aconseguir un film d'aquestes característiques on tothom s'hi pugui sentir identificar, ja que tots podem patir un accident i quedar invàlids. Només destacaria un aspecte negatiu i és el final optimista que té. Ja que contrasta amb la realitat de la pel·lícula, encara que només gràcies al seu final sortim del cinema amb un somriure a la cara.

En conclusió, aquesta pel·lícula passarà ala història amb una gran facilitat, se'n sentirà a parlar durant molt de temps. Estic segura que molts altres productors intentaran fer una còpia del film, encara que molts d'ells estan condemnats al fracàs, ja que no es pot imitar ni igualar la perfecció.