Cada cop més la societat acceptem més altres persones
d’altres cultures. En general, si vesteixen com nosaltres i saben parlar català
són força ben rebuts. Però i si porten vel? Ho hem d’acceptar?
En primer lloc, les tradicions s’han de mantenir, sempre
que respectin els drets de les persones. Si una dona vol portar vel, no hi ha
cap problema en que ho faci, i s’hauria de respectar. El problema es troba quan
la dona no ho vol i ho fa per obligació del seu marit o del seu pare. Llavors
s’hauria de prohibir que en portés, ja que va contra la seva voluntat i no
seria una dona lliure. És molt difícil distingir les dones que volen portar vel
de les que no, ja que si es senten obligades no ho diuen perquè tenen por.
En segon lloc, hi ha moltes tradicions que són negatives
per la salut, com la cerimònia d’ablació. Els cultes d’ablació només es duen a
terme pel fet de que són una tradició. Moltes organitzacions que defensen els
drets humans fa molt temps que intenten dissuadir les famílies per tal de que
no ho facin. En nombroses ocasions ho han aconseguit evitar. Només a Europa
unes 500.000 noies són víctimes de l’ablació i unes 180.000 ho podrien ser en
els següents anys. Si el govern posés penes de presó més altes o augmentés la
vigilància en les nenes a través de l’escola o serveis socials, segurament
moltes d’elles no serien mutilades.
En definitiva, una tradició no sempre és bona. Moltes
tradicions s’haurien d’haver prohibit fa temps, ja que afecten els drets
humans. Penso que tots els estats s’haurien de replantejar el millor per el
futur del seu país deixant de banda les tradicions que s’hi puguin dur a terme
i lluitant sempre per la igualtat entre homes i dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada