Per què llegeixo?

Sincerament mai m’havia preguntat perquè llegeixo, simplement ho faig perquè des de ben petita que m’ha agradat fer-ho. És un hàbit que la meva mare m’ha encomanat, perquè a ella també li encanta llegir. Quan era molt petita entre ella i la meva àvia m’explicaven els típics contes catalans i em llegien llibres d’en Teo. Quan em vaig anar fent més gran va néixer el meu germà petit i ja no tenien temps de llegir-me llibres, així que els vaig començar a llegir jo sola.

Al principi em llegia llibres fàcils, amb lletra lligada o de pal, però de seguida me’n vaig cansar i vaig començar a llegir la col·lecció del vaixell de vapor, ja que la teníem tota a casa. Cada cop m’agradava més llegir i m’ho passava molt bé. Em vaig llegir tota la col·lecció dels còmics d’en Massagran, recordo que em llegia tot un còmic amb només una hora i mitja. El meu lloc preferit era la biblioteca, em podia passar tot el dia allà i sempre m’emportava llibres a casa. A la meva família sempre em regalaven llibres i a mi m’encantava. Quan tenia 9 anys em vaig començar a llegir el primer llibre de Harry Potter. Quan me’l vaig acabar em va agradar tan que em vaig llegir tota la col·lecció sencera. Harry Potter va ser la primera novel·la que em vaig llegir i gràcies a ella encara ara llegeixo llibres, sense importar-me el número de pàgines que tenen. Només m’importa la història que m’ofereixen.

Amb un bon llibre a la mà em sento diferent, com si no fos jo, em puc endinsar en vides de persones i arribo a experimentar les seves vivències. Llegir em transporta en un altre món. Llegir m’ensenya a ser jo mateixa, i a veure el món amb ulls diferents. Llegir em fa madurar, i pensar en el que sóc i m’agradaria ser. Llegir és essencial.

No tinc personatge preferit, m’agraden tots els personatges dels llibres que m’he llegit. Cada personatge és diferent, tots tenen coses bones i tots en tenen de dolentes. Un personatge que em va impactar molt va ser la Hazel del llibre No està escrit a les estrelles. La Hazel és una noia amb càncer que lluita per fer la seva vida i no dependre de ningú. No està escrit a les estrelles és el millor llibre que m’he llegit amb diferència, però la Hazel no és ni més ni menys important que tots els altres personatges dels llibres que m’he llegit. Tots ells m’han enamorat de la seva manera.

Per mi llegir és vida, i no canviaria per res del món passar l’estona amb un bon llibre.