Porto
mesos sense mirar cap pel·lícula per culpa de la llei SINDE. He pres la decisió
de no anar al cinema ni comprar cap pel·lícula fins que no en pugui mirar cap
gratuïtament. Estic molt enfadada perquè amb la crisis que hi ha, posen lleis
per tal de que gastem més. Però jo no penso cedir, em mantindré ferma a la meva
decisió. M’agradaria que la gent se m’hi comencés a unir, perquè molt
queixar-nos, però quan és l’hora de passar a l’acció ningú no mou ni un dit.
Entenc
que el govern hagi posat aquesta llei, perquè les productores discogràfiques
viuen de la venda d’entrades de cinema i de la venda de pel·lícules, però crec
que s’han passat tancant Megaupload.
Jo, igual que molta gent, mirava pel·lícules gratuïtament, però també anava
moltes vegades al cinema. Per això estic tan indignada. Penso que tothom té
dret a mirar les pel·lícules que vulgui i a escoltar la música que vulgui quan
i com vulgui, sense pagar. Perquè són formes d’inspiració i obres d’art, i no
s’haurien de privar a ningú.
També
penso que els polítics haurien de gastar el seu temps en qüestions com sortir
de la crisis per exemple, no en inventar noves lleis per molestar els
ciutadans. Bé, sempre ens quedaran els top manta per comprar pel·lícules
regatejant. A partir d’ara, si vull mirar una pel·lícula els hi compraré a
ells, així els hi faig un favor, que necessiten diners, i m’estalvio 5 euros
d’una entrada al cinema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada