Translate

diumenge, 23 de desembre del 2012

Carta al director



Porto mesos sense mirar cap pel·lícula per culpa de la llei SINDE. He pres la decisió de no anar al cinema ni comprar cap pel·lícula fins que no en pugui mirar cap gratuïtament. Estic molt enfadada perquè amb la crisis que hi ha, posen lleis per tal de que gastem més. Però jo no penso cedir, em mantindré ferma a la meva decisió. M’agradaria que la gent se m’hi comencés a unir, perquè molt queixar-nos, però quan és l’hora de passar a l’acció ningú no mou ni un dit.
Entenc que el govern hagi posat aquesta llei, perquè les productores discogràfiques viuen de la venda d’entrades de cinema i de la venda de pel·lícules, però crec que s’han passat tancant Megaupload. Jo, igual que molta gent, mirava pel·lícules gratuïtament, però també anava moltes vegades al cinema. Per això estic tan indignada. Penso que tothom té dret a mirar les pel·lícules que vulgui i a escoltar la música que vulgui quan i com vulgui, sense pagar. Perquè són formes d’inspiració i obres d’art, i no s’haurien de privar a ningú.
També penso que els polítics haurien de gastar el seu temps en qüestions com sortir de la crisis per exemple, no en inventar noves lleis per molestar els ciutadans. Bé, sempre ens quedaran els top manta per comprar pel·lícules regatejant. A partir d’ara, si vull mirar una pel·lícula els hi compraré a ells, així els hi faig un favor, que necessiten diners, i m’estalvio 5 euros d’una entrada al cinema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada