Qatar

4 d’agost, dissabte

Aquests dies que estic vivint amb la Laura a Qatar són inoblidables. La gent de Qatar és molt extravertida i oberta. A Doha el preu de la gasolina és súper barat, només val 30 cèntims al litre! La Laura ja ha comprat garrafes plenes de gasolina per portar-les cap a Barcelona, però no crec que la deixin pujar-les a l’avió. Just ahir vam contractar un guia per tal de que ens ensenyés la ciutat i va estar tota l’estona tocant un amulet, que segons ell, ens protegiria de l’apocalipsi mundial. Estava més pendent de l’arribada de malvats extraterrestres que d’ensenyar-nos la ciutat. La gent allà és molt supersticiosa. Imagina’t si són supersticiosos, que el dijous em vaig fer un tall a la mà tallant el pa, i vaig anar a l’hospital perquè no se m’infectés. Allà no em van posar alcohol, ni Betadine... em van fer un ritual molt estrany, però que em va espantar, perquè vaig notar com una energia purificadora que em passava per tot el cos. Quan van acabar el ritual em van regalar un collaret amb una ploma de gallina, segons ells, dóna bona sort. Si et soc sincera, des que porto el collaret posat, no m’ha passat cap desgràcia.

El divendres vaig anar a comprar sabó pel cos, i no vaig trobar el típic pot de 1 kg on els fabricants diuen que et regalen un 25%. No hi havia cap gel de dutxa que fos més gran de 600 ml. En canvi, hi havia paquets d’arròs de fins a 30 kg! Quan vaig arribar a casa li vaig comentar a la Laura, i vam arribar a la conclusió de que la gent de Qatar no es dutxa gaire sovint, però que en canvi sí que menja molt. A totes les botigues a les que anem trobem Mehalabiya, un flam amb festucs perfumat amb aigua de roses. A la Laura li va picar la curiositat de provar-lo i tot regatejant en va aconseguir un per només 50 cèntims. El Mehalabiya estava molt dolent, tenia gust a Dalsi, però això sí, feia molt bona olor.

10 d’agost, divendres

Encara no m’ho puc creure, ahir vam anar a fer una volta pel desert de Qatar... amb camell! M’ho vaig passar molt bé, i fins i tot li vaig poder donar menjar. Un aspecte molt curiós és que el camell es diu Tobby, igual que els gossos aquí a Occident. Però no tot va ser molt divertit, la veritat és que al principi vaig passar molt por, perquè el camell va arrencar a córrer i em vaig haver d’agafar molt fort a la gepa de davant. Ja em veia a terra. Per sort, el senyor que em portava el va aturar xiulant igual que els pastors i els gossos d’atura.

El menjar a Qatar no és gaire diferent del d’aquí. L’aliment més bàsic de la seva alimentació és l’arròs i el pollastre. El meu plat preferit d’allà  és el Machbous, una espècie de risotto amb carn i marisc. Està exquisit.

El dimecres passat vam agafar un taxi per anar a visitar el museu d’art Islàmic de Doha, i durant tot el trajecte sonava la mateixa cançó. Li vaig preguntar al taxista quina cançó era, i em va dir que era l’himne de Qatar. Ens va sorprendre moltíssim que un taxista escolti l’himne de Qatar tot el dia, ja que aquí a Catalunya com a molt podem trobar taxis amb un adhesiu del burro català o de la senyera catalana. Al museu hi vam veure moltes pintures molt curioses i plenes de colors i riquesa. També hi havia els vestits que portaven els musulmans fa 1000 anys i són molt semblants als que porten ara.

La cosa que m’has sorprès més és que les noies van vestides com volen. Ningú les obliga a portar mocador, i la majoria van amb texans, i algunes fins i tot porten shorts per aguantar les altes temperatures. Fa molta calor, tenim molta sort, ja que el nostre hotel té piscina, i ens podem passar molta estona a dins de l’aigua.

Hem conegut uns nois que són maquíssims, són de Doha, la capital de Qatar, i ens han ensenyat tota la ciutat, perquè el guia que vam contractar fa temps ho va fer fatal. Ens van portar a una discoteca impressionant que es troba al costat de la platja. Em va agradar molt, perquè podíem sortir i anar directes a dins de l’aigua. A les dos de la nit en punt van començar a tirar focs artificials, i hi havia molta gent ballant. L’únic defecte que hi vaig trobar va ser la música. No van posar cap cançó del moment, totes eren cançons d’Orient que jo no havia sentit en la meva vida.