Translate

diumenge, 23 de desembre del 2012

CONTINUACIÓ DE NÀUFRAG DE JOAN DE DÉU PRATS


Quan es va despertar el nàufrag es va trobar sol a dins d’un espai molt brut i fosc. Va notar que tenia les mans lligades, i llavors va recordar la Xèrica, aquella preciosa noia que l’havia salvat de la mort segura. Al cap d’una hora, l’estància es va il·luminar i va aparèixer en Gàtova i la Xèrica amb uns vestits blancs. Van agafar el foraster i el van dur a una clariana on hi havia una caldera molt gran. Al costat de la caldera s’hi trobava en Nalisses amb una fulla al cap, per culpa del cop que li havia donat Gàtova, semblava enfadat. Llavors el nàufrag es va fixar en que hi havia una tarima semblant a la dels jutjats. En Gàtova el va fer pujar allà dalt. Quan tots els guerrers van estar a la clariana va començar el jutjat sobre què havien de fer amb ell.
Al cap de tres neguitoses hores van decidir que els podria ajudar a buscar fruita. Ell es va posar molt content, perquè feia estona que s’imaginava a dins de la caldera. En Tandús li va assignar una cabanya a contracor, just la que es trobava al costat de la de Xèrica. Com que ja es feia fosc el van enviar a dormir.
El va despertar uns sorolls a dins de la seva cabanya, va obrir els ulls i va veure una silueta, es va preparar per atacar però llavors va descobrir la cara de Xèrica. Xèrica li va demanar perdó per despertar-lo i li va demanar si es podia quedar amb ell. El nàufrag molt emocionat li va dir que si i es van adormir els dos abraçats.
L’endemà tothom es va despertar per culpa d’uns crits molt forts. Van sortir de les seves cabanyes i el nàufrag va descobrir els seus companys del vaixell que venien corrents i cridant amb espases i pistoles. El nàufrag va córrer a per dir-los que els indígenes eren inofensius i que no li havien fet cap mal. Els seus companys no el van creure i van matar a tots menys a la Xèrica, que va fugir abans que la poguessin veure.
Quan es va acabar la ferotge guerra van cremar els cossos i van pujar al vaixell. El nàufrag va veure la Xèrica a dalt d’un arbre, i per un moment es van creuar les seves tristes mirades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada